FRAU DEMOCRÀTIC A ASCÓ

comunicat de la CANC

Avui, dimarts 26 de gener entre les 11 i 12 del matí, ha tingut lloc el ple convocat per l’Ajuntament d’Ascó per tal d’aprovar la presentació del municipi a acollir el cementiri de residus radioactius de tot l’Estat espanyol.

7 regidors hi han votat a favor, els cinc de l’equip de govern (4 CiU i 1 PSC) i dos de l’oposició (FIC), i dos (FIC) hi han votat en contra. S’ha comès així un frau democràtic en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals. Tampoc s’ha informat, en temps i forma adequats, els ciutadans, ni s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner lliure i democràtica. Així doncs, quina legitimitat moral té l’Ajuntament d’Ascó per demanar el cementiri en nom del municipi? Cap.

LA CANC CONSIDERA QUE LA CONVOCATÒRIA PER A LA SELECCIÓ DE CANDIDATS A ACOLLIR EL CEMENTIRI NUCLEAR ÉS IRRESPONSABLE I ANTIDEMOCRÀTICA

Els municipis interessats, diu la convocatòria, podran presentar candidatura amb un simple acord del Ple Municipal, sense ni tant sols exigir-ne unanimitat i que es podria aprovar per majoria simple, i sense tenir en compte als municipis veïns.

La previsió del total de deixalles radioactives, unes 6700 tones segons el Ministerio de Industria, està feta sense establir prèviament un calendari de tancament, urgent i ordenat, de les centrals nuclears, per la qual cosa no es pot establir una quantitat fixa de residus que generaran aquestes nuclears.

El projecte de cementiri de residus radioactius és la coartada que prepara el Govern de l’Estat per poder justificar un allargament de les nuclears més enllà de la seva vida de disseny.

LA CANC RECORDA QUE NO HI HA CONSENS TERRITORIAL, SOCIAL I POLÍTIC PER ACOLLIR EL CEMENTIRI DE RESIDUS RADIOACTIUS

Així ho posa de manifest el posicionament contrari de 61 Ajuntaments, 7 Consells Comarcals, i del Parlament de Catalunya, que han aprovat resolucions en contra de la instal·lació del cementiri de residus nuclears a Catalunya.

Com ja ve sent habitual en tots els governs, quan es tracta de tramitar projectes que desperten un ampli rebuig social i territorial i fent gala del seu baix perfil democràtic, just abans del proper període de vacances el Consell de Ministres d’avui dimecres 23 de desembre de 2009 ha donat llum verda al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per a la publicació al BOE de la convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a albergar el Cementiri de Residus Radioactius.

ZAPATERO, L’ANTINUCLEAR FUL

Quan va començar com a president, el senyor Zapatero semblava un bon jan i el seu govern, un govern diferent dels que havíem conegut fins llavors. De seguida es van comprometre formalment a tancar progressivament les centrals nuclears en un termini raonable.

La presència del senyor Sebastián en el seu govern, en el ministeri d’indústria, semblava com una d’aquelles petites taques que apareixen en la fruita que ha rebut algun cop, però el suposat pes en el PSOE de gent que es defineix com a antinuclear semblava que podia evitar que la taqueta cresqués i la fruita es podrís, com sol passar.

L’aniversari de la por

Un incendi a Vandellòs I va desencadenar a la nit del 19 d’octubre de 1989 l’accident nuclear més greu a l’Estat, però 10 anys després del tancament prematur de la central, una sentència de l’Audiència Provincial absolia tres dirigents d’Hifrensa i un membre del CSN

El Punt| ÒSCAR MESEGUER

Una nit com la propera, farà tot just 20 anys que Vandellòs, sense que en aleshores la gent del carrer ensumés realment l’abast, va situar-se a tocar d’una catàstrofe: una escletxa en una turbina de la central nuclear Vandellòs I va provocar la fuita d’hidrogen de refrigeració de l’alternador de la mateixa unitat; va desencadenar un incendi que es va escampar per les instal·lacions; va provocar diverses explosions; i, quan alguns sistemes de seguretat es van inundar amb aigua del circuit terciari, va amenaçar de causar una fuita radioactiva que hauria estat fatal. Era i és l’accident més greu de la història del sector nuclear a l’Estat espanyol i un dels tres accidents més greus a Europa, sempre per darrere del de Txernòbil. L’accident va ser catalogat per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) en el nivell 3 d’una escala de set valors, el màxim per als casos en què no s’arriba a enregistrar cap fuita radioactiva.

Un reactor en repòs i 680 m³ de residus

El 2011 els residus que hi ha a França costaran 60.000 euros diaris, que Enresa recuperarà en part, quan tingui lloc per guardar-los

El Punt | Ò. MESEGUER

L’empresa pública estatal de residus, Enresa, va completar el 2003 bona part del desmantellament de la central nuclear clausurada, però no el podrà fer del tot efectiu fins 25 anys més tard, en espera que el reactor perdi la seva radioactivitat i pugui ser desballestat. Per tant, ara per ara el front prioritari són els residus d’alta activitat procedents de Vandellòs I, emmagatzemats a França, que haurien de tornar abans del 2011 i ser guardats en un magatzem temporal centralitzat (ATC) sobre el qual l’Estat encara no ha obert el procés per designar-ne la seu. Amb tot, a partir del 2011 Enresa haurà de pagar a la francesa Cogema 60.000 euros diaris de fiança –en podrà recuperar la part que no correspongui als costos d’emmagatzematge– perquè li continuï custodiant els residus.